Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Sant Gra
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), al NE de l’església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós.
La seva església és dedicada a sant Grau
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Puig-redon
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà de Riubregós (Segarra).
L’antiga església parroquial Sant Joan depenia de la de Fontanet
Pratformiu
Llogaret
Llogaret del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1 670 m alt.), que la separa de la vall del Cardener.
Santa Fe de Montfred
Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe
(834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela
Busa
Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan s XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…
Briançó
Petit agrupament de Briançó (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al N dels Hostalets de Cervera.
Conserva la primitiva estructura de poble emmurallat en forma de castell
Comabella
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), aturonat, a 612 m d’altitud.
L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Vicfred