Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sesga
Llogaret
Llogaret (1 156 m alt.) del municipi d’Ademús (Racó), al SE de la vila, al vessant septentrional de la serra d’El Magallón.
Seguer
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al S del terme, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
el Royo
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), situat al nord-oest del terme.
L’església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib
la Pobla de Carivenys
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al NE d’Aguiló, dins l’antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana.
Negrón
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallanca (Racó), situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d’Ademús.
Montargull
Llogaret
Llogaret (843 m alt.) del municipi de Llorac (Conca de Barberà), al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l’alt Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
És centrat per les restes de l’antic castell de Montargull i de l’església parroquial de Sant Jaume, antiga capella del castell, en part romànica Al segle X pertanyia al terme del castell de Queralt
Montalegre
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al peu de la serra de Brufaganya, a l’esquerra de la riera de Sant Magí.
Figueroleta
Llogaret
Llogaret del municipi de les Piles (Conca de Barberà), prop de Sant Gallard, poble del qual depenia.
Vilaperdius
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al NE del poble, damunt els plans de Vilaperdius, que dominen, per l’esquerra, l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família Al s XII existia ja l’església Santa Maria