Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
la Garranxa
Llogaret
Llogaret del municipi de Porrera (Priorat), a l’E de la vila, al fons d’una estreta vall drenada pel barranc de la Garranxa, que davalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona.
Almacelletes
Llogaret
Llogaret del municipi d’Almacelles (Segrià), a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre.
La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida
Vallmanya
El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…
Vensilló
Llogaret
Llogaret del municipi dels Alamús (Segrià), que forma un enclavament (7,78 km2) entre els de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa (Garrigues).
Fou donat a poblar pels templers en 1161-62 El terme és regat pel canal d’Urgell
el Pla de la Font
La caseria del Pla de la Font
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, Segrià. Fou creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.
Montagut
Montagut
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (169 m alt.) del municipi d’Alcarràs (Segrià), situat al N del poble, prop de la séquia de Pinyana.
Despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX amb l’establiment dels regadius del canal d’Aragó i Catalunya