Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, que depèn de la de Valldany.
Al segle XIX, formava part del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
el Salze
Llogaret
Llogaret del municipi de Beneixama (Alt Vinalopó), a l’E de la vila, a la dreta del Vinalopó.
La seva església és dedicada a sant Vicent
Pratformiu
Llogaret
Llogaret del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1 670 m alt.), que la separa de la vall del Cardener.
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Las Virtudes
Llogaret
Santuari
Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), del municipi de Villena (Alt Vinalopó), 6 km a l’W de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen.
Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustinians calçats En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians
Vilandeny
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), situada al SE del terme, a 588 m alt., entre Pegueroles, Sorba i Gargallà.
És centrada en l’antiga església parroquial Era de la jurisdicció del monestir de Solsona
Busa
Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…