Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
els Perduts
Llogaret
Antic llogaret del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), al SW del poble de Sant Pol de la Bisbal, a la vora de la riera de Vilar.
Gavadà
Llogaret
Llogaret del municipi de Vandellòs (Baix Camp), vora el límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant meridional de la mola de Genessies.
Hi ha restes d’una antiga torre circular medieval
Cunyà
Llogaret
Llogaret del municipi de Serra de Daró (Baix Empordà), al sud del poble.
El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078
l’Arbocet
Llogaret
Llogaret del municipi de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), 2 km al SE del poble.
Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona
Almacelletes
Llogaret
Llogaret del municipi d’Almacelles (Segrià), a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre.
La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida
Castelló
Llogaret
Llogaret del municipi de Vandellòs (Baix Camp), en un coster (388 m alt.).
Monteia
Xavier Béjar (CC BY 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), situat damunt els cingles de Monteia, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró.
Hi ha l’església de Sant Miquel de Monteia
Montagut
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (169 m alt.) del municipi d’Alcarràs (Segrià), situat al N del poble, prop de la séquia de Pinyana.
Despoblat al s XVII, fou repoblat al s XIX amb l’establiment dels regadius del canal d’Aragó i Catalunya
Monars
Llogaret
Llogaret del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix