Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
el Royo
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), situat al nord-oest del terme.
L’església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib
Monteia
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Monteia_llogaret.jpg)
Església de Sant Miquel de Monteia
Xavier Béjar (CC BY 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), situat damunt els cingles de Monteia, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró.
Hi ha l’església de Sant Miquel de Monteia
Monars
Llogaret
Llogaret del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix
Mas del Olmo
Llogaret
Llogaret del municipi d’Ademús (Racó), al límit oriental del municipi.
el Mas de Jacinto
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), a l’E de la vila, davant la confluència amb el Riodeva.
Negrón
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallanca (Racó), situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d’Ademús.
Sesga
Llogaret
Llogaret (1 156 m alt.) del municipi d’Ademús (Racó), al SE de la vila, al vessant septentrional de la serra d’El Magallón.
El Val de la Sabina
Llogaret
Llogaret del municipi d’Ademús (Racó), a l’E de la vila, a la dreta de la rambla d’El Val, afluent, per la dreta, del Túria.
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…