Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Eulàlia
Llogaret
Llogaret del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Betesa, situat a 1 300 m alt, en un coster, al vessant meridional de la serra del Cis.
les Cases de Posada
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
Peranera
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Malpàs, situat a 1 321 m alt. a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro; la serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.
L’església parroquial Santa Eulàlia depèn de la de Sas
Bonner
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), a 1 320 m d’altitud, en un coster, a l’esquerra de l’aigua de Valls, a l’extrem meridional del municipi.
La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l’Espà
Alendo
Llogaret
Llogaret del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat a 1 305 m alt., en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies