Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
la Barraca d’Aigües Vives
Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
Fontanills
Llogaret
Llogaret del municipi d’Arles (Vallespir), al vessant occidental del turó de Bellmaig.
Citat el 993, l’any 1799 hi havia 93 habitants
el Barri de Serradui
Vista del Barri de Serradui
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Serradui, situat al vessant meridional de la serra del Cis.
Hi ha l'església de Sant Martí, d'origen romànic, avui en ruïnes La llunyania del riu Isàvena fou la causa que els habitants d'aquest nucli es traslladessin majoritàriament al barri del Pont de Serradui, avui anomenat Serradui
Aubinyà
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a l’esquerra de la Valira a 1 176 m d’altitud i a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la llegenda de la dama blanca
Aguilar
Llogaret
Antic llogaret i quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al segle XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera Catllarí fins al pla de Montmajor l'Hospital i a la serra de Busa, en ple Solsonès Valielles duia el nom d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí , i tenia, el 1842, 40 habitants