Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…
Fucimanya
Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
la Vedrenya
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anyà, situat al SW de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada.
L’església esdevingué santuari de la MaredeDéude la Vedrenya
Rabat
Llogaret
Llogaret (95 h agl i 58h diss [1960]) del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S de la ciutat, al vessant meridional de la serra d’Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento.
La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de La Fuensanta
Bruguers
L’església de Santa Maria de Bruguers, aixecada al peu del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret
del municipi de Gavà (Baix Llobregat), situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers
el Castellet
Vista panoràmica del Castellet, a l’Espluga de Serra (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del poble d’Espluga de Serra (Pallars Jussà), al municipi de Tremp, a 1 100 m alt., al vessant occidental del pui de Lleràs.
L’església parroquial la Mare de Déu de l’Expectació depèn de la d’Espluga de Serra
la Sisquella
Aspecte de l'església de la Sisquella
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’W del terme, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
La seva església de la Mare de Déu de les Neus o de la Salut depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells
la Bastideta de Corroncui
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla.
L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana Ha pertangut fins el 1968 al municipi de Viu de Llevata
Benàmer
Llogaret
Llogaret del municipi de Muro del Comtat (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro actualment l’església la Mare de Déu de Gràcia depèn d’Alcosser de Planes
Arduix
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la capçalera de la riera d’Argolell, al límit amb Andorra, al N d’Argolell.
L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan s XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís