Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Baldovar
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), situat 2 Km al NW del poble; és el nucli més important del municipi.
L’església de Sant Roc, barroca, és del s XVII
el Tossalnou
Vista del poble de Tossalnou
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), a 1 km del nucli principal.
Fou fundat al segle XVII damunt el despoblat del Tossalet
Miporquet
Llogaret
Llogaret del municipi del Campell (Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la séquia de la Magdalena.
Restà despoblat, probablement al s XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya
Montagut
Montagut
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (169 m alt.) del municipi d’Alcarràs (Segrià), situat al N del poble, prop de la séquia de Pinyana.
Despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX amb l’establiment dels regadius del canal d’Aragó i Catalunya
Beniure
Beniure (Sant Esteve de la Sarga)
© C.I.C. Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a 2 km del poble a l’E, al vessant septentrional del Montsec d’Ares.
L’església de Santa Creu depèn de la parròquia de Moror Antigament fou del paborde de Mur i des del s XVII de la baronia de Castellnou
Sant Ponç
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al SW de la vila, entre aquesta i Santpedor.
A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent L’església és de tradició romànica s XIII, modificada al s XVII
Tatzó d’Avall
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), al N de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó
.
Hi ha adjunta l’església romànica Sant Martí, de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes Al s XVII passà a dependre dels canonges d’Elna
Cererols
Vista parcial de Cererols a Súria (Bages)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l’església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l’esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
Castellmeià
Vista del castell de Castellmeià
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme de Torrefeta (Segarra), al sud de Llor.
El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga