Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
la Rotllada
Hostal
Antic hostal i ferreria del municipi de l’Esquirol (Osona), prop de Cantonigròs, situat sobre l’antic camí ral de Vic a Osona.
Esmentat des del s XIX, hom l’anomenava també hostal de la Cabreta o del Trenc L’edifici actual és de 1690-1723, restaurat el 1972 Havia servit d’Hostal fins el 1968
la Devesa
Hostal
Veïnat
Veïnat i hostal del municipi de Rupit i Pruit (Osona), a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l’altiplà de Collsacabra.
l’Hostal del Vilar
La tradicional fira de l’Hostal del Vilar, a Sant Agustí de Lluçanès (Osona)
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic.
Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar
hostal de Bajalou
Hostal
Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, dins el terme municipal d’Orís (Osona), a tocar del Ter, davant l’Espona de Saderra.
Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou , que neix a les serres de Sant Salvador de Bellver
Osona
Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà…