Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
hostal de Bajalou
Hostal
Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, dins el terme municipal d’Orís (Osona), a tocar del Ter, davant l’Espona de Saderra.
Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou , que neix a les serres de Sant Salvador de Bellver
venta de l’Aire
Hostal
Antic hostal sobre la carretera de Vinaròs a Morella, a l’extrem septentrional del municipi de Catí (Alt Maestrat), al punt de contacte amb el Baix Maestrat i els Ports.
hostal del Galtanegra
Hostal
Hostal del municipi de Riner (Solsonès), al nord del santuari del Miracle.
Flix
Caseria
Hostal
Caseria i antic hostal del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), a l’W del poble.
venta de Ferrer
Hostal
Hostal del terme d’Almussafes (Ribera Baixa), al límit amb el de Silla (Horta), a la bifurcació de les carreteres de València a Alzira i a Cullera.
la Farga de Galdares
Hostal
Veïnat
Farga
Veïnat i antic hostal i farga del municipi de Serrallonga (Vallespir), a la vall de Galdares
.
l’Esquella
Hostal
Masia
Masia i antic hostal del terme de Peramola (Alt Urgell), a la dreta del Segre, aigua avall del congost dels Esplovins.
la Devesa
Hostal
Veïnat
Veïnat i hostal del municipi de Rupit i Pruit (Osona), a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l’altiplà de Collsacabra.
hostal de la Corda
Hostal
Antic hostal del municipi d’Olot (Garrotxa), al límit amb els termes de la Vall d’en Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del s XVII.
Durant la tercera guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades