Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Arrancapins
Raval
Partida
Raval i partida de l’Horta, al lloc d’una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València.
Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d’Arrancapins
Pinedo
Partida
Poble i partida del municipi de València, situats a la costa, al S de la ciutat i al sector septentrional de l’Albufera.
La població, tota disseminada, es dedica sobretot al conreu de l’arròs la totalitat del terreny és marjal i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar platja de Pinedo , continuada vers el S per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a hortalisses El nou curs del Túria desemboca al N de Pinedo
Malilla
Barri
Partida
Antiga partida i barri actual de la ciutat de València, vora la Fonteta de Sant Lluís.
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet
Tendetes
Partida
Partida del terme de Campanar, dins el municipi de València.
Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis
Vera
Partida
Partida del municipi de València, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la séquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
la Xarea
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l’actual plaça de la Congregació), límit del call jueu.
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534