Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cuc
Entomologia
Nom que hom dóna a un gran d’insectes en la fase larval.
Hom l’aplica també a alguns insectes que en estat adult conserven l’aspecte de la larva
cigarrer
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes curculiònids fitoparàsits, les femelles dels quals enrotllen les fulles de diverses plantes, de tal manera que semblen cigars, i hi dipositen els ous a l’interior.
Un dels més freqüents és Byctiscus betulae , molt perjudicial a la vinya S'aplica també a l’eruga de diversos microlepidòpters que enrotllen fulles, com els tortrícids
barrinador
Gortyna xanthenes
Assianir (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga d’alguns insectes, principalment de lepidòpters.
El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes
bivoltinisme
Entomologia
Facultat d’alguns organismes, especialment insectes, a completar dos cicles biològics cada any.
S'aplica particularment a algunes races de cucs de seda sobretot japoneses que es reprodueixen dues vegades l’any i ponen ous que poden descloure's poc temps després de la posta sense necessitat de l’acció del fred hivernal És un caràcter hereditari que en les races europees se sol presentar sense causa aparent bivoltinisme accidental El bivoltinisme pot ésser provocat mitjançant l’acció, sobre els ous, del corrent elèctric, de temperatures elevades, per tractament amb àcids, etc
heteròcers
Entomologia
Grup molt heterogeni de lepidòpters, sense valor taxonòmic, que s’aplica a tots els que no són ropalòcers.
amplexiforme
Entomologia
Dit del sistema d’acoblament de les ales d’alguns lepidòpters (ropalòcers, satúrnids, lasiocàmpids, etc), caracteritzat per una dilatació o lòbul de l’ala posterior, que s’aplica contra l’ala anterior.
Aragó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…