Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
bordes de la Rebuira
Borda
Grup de bordes del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.
el Garraf
Comarca
Comarca de Catalunya, a la costa, una de les tres que constitueix el territori del Penedès.
La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…
bordes de Solati
Borda
Grup de bordes del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al vessant oriental del coll de Solati
, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d’Olp.
bordes de Tressó
Borda
Grup de bordes del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), a la capçalera del torrent de Tressó
, afluent, per la dreta, del Romadriu.
Virós
Antic poble
Borda
Grup de bordes i antic poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al S del terme, a 1.250 m alt., al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839