Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII
puig Mercadal
Turó
Un dels turons de l’esquerra del Cardener sobre els quals s’assenta la ciutat de Manresa.
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
puig Cardener
Turó
Turó damunt el qual s’assenta el nucli antic de Manresa (Bages), amb la seu de Santa Maria.
el Bages
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…