Resultats de la cerca

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…

Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…