Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
província de Xàtiva
Província
Demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern liberal el 1822.
El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
província de València
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de València.
És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…
la Torre del Bosc
Despoblat
Despoblat del municipi de la Font de la Figuera (Costera), origen de la vila.
Benitàer
Despoblat
Despoblat del municipi de Cocentaina (Comtat).
Lloc de moriscs el 1609 tenia 12 focs, al s XVI fou agregat a l’Alcúdia del Comtat Al s XVIII pertanyia als Beaumont
Benimassot
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Russafa (València).
Havia estat una alqueria islàmica pròxima a Castelló de l’Albufera, esmentada el 1238
Benillup
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés
Benigama
Despoblat
Despoblat del terme d’Alcoleja (Comtat), agregat el 1574 a la nova parròquia d’Alcoleja.
Lloc de moriscs, el 1563 era habitat per tres famílies
Benicapsell
Despoblat
Despoblat del municipi de Planes de la Baronia (Comtat), situat a l’est de la vila.
Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per 23 famílies, es despoblà amb llur expulsió 1609 El 1535 fou agregat a la parròquia de Planes, a la baronia de la qual pertanyia
Beniàsmet de l’Arcada
Despoblat
Despoblat del municipi de Cocentaina (Comtat).
El seu nom és el d’una partida rural del terme