Resultats de la cerca

Ha donat nom a una partida del terme

Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…

Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs 8 focs el 1563, annexat el 1535 a la parròquia de moriscs de Beniarjó Al s XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona

Antic lloc de moriscs 43 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió

Lloc de moriscs el 1574 tenia 26 focs, depengué de la parròquia de Sant Josep de Gandia, i des del 1974, amb Benieto, depèn de la d’Almoines

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans i…

El 1609 habitaven el lloc noranta famílies morisques