Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
l’Alqueria Blanca
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Morvedre que depengué, des del s XVI, de la parròquia de Benavites (Camp de Morvedre).
El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre
Almorig
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vila de la Unió (Camp de Morvedre).
Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura
Càrcer
Despoblat
Despoblat del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, davant Torres Torres.
Desaparegué arran de l’expulsió dels moriscs el 1609
Albasset
Despoblat
Despoblat de la vall de Segó (Camp de Morvedre) dins el terme municipal de Sagunt.
El lloc havia desaparegut ja al s XV el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898