Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Cucaló
Despoblat
Despoblat del municipi d’Altura (Alt Palància), al vessant meridional del Montmajor.
Antic lloc de moriscs, del terme d’Olocau Camp de Túria, esdevingué una masia mas de Cucaló
Castellnou
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou
.
Monleón
Despoblat
Despoblat del municipi de Viver (Alt Palància), situat uns 7 km al NW de la vila.
Malagraner
Despoblat
Despoblat de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat a la capçalera del riu de la Sènia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner
.
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898
Xivert
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert