Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pastells
Despoblat
Despoblat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
L’any 1632 formava part de la batllia reial de Cruïlles
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
les Arades
Despoblat
Despoblat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Molinars
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Colera (Alt Empordà), a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca a la mar a la badia de Colera.
Sous
L’antic claustre del monestir de Sant Llorenç de Sous
© JoMV
Despoblat
Despoblat del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l’extrem meridional del terme de l’antic municipi de Bassegoda.
L’església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous
el Sitjar
Despoblat
Despoblat del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat prop de l’Orlina, aigua amunt de Rabós.
Banyoles
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Móra la Nova i Ginestar d’Ebre.
Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en època d’…
Berrús
Despoblat
Despoblat del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), a l’extrem occidental del terme.
L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja