Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Pastells
Despoblat
Despoblat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
L’any 1632 formava part de la batllia reial de Cruïlles
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
Ria
Despoblat
Despoblat del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
Antic lloc de moriscs despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s XVII En resta una torre en ruïnes
Cortiuda
Despoblat
Despoblat del municipi de Peramola (Alt Urgell), a 975 m alt. en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial és dedicada a sant Martí
Bufilla
Despoblat
Despoblat del municipi de Bétera (Camp de Túria).
El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís Només en resta una torre, arruïnada
Escàs
Despoblat
Despoblat del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’E del poble d’Arcavell, sota el bony de Quíxol.
Colomers
Despoblat
Despoblat dins l’antic terme de la Ribalera
, al límit de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà.
Ares
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d’altitud, al vessant meridional de la serra d’Ares
(1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
El lloc és presidit per l’església de Sant Bernabé, d’origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó Prop hi ha les bordes d’Ares Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbò
les Arades
Despoblat
Despoblat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Lletó
Despoblat
Despoblat (1470 m alt.) del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al vessant septentrional de la serra de Cadí, prop del coll de Vanses.
Hi ha una capella dedicada a sant Esteve És esmentat ja el 839 Al s XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc