Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Vilalba
Despoblat
Despoblat del municipi de Nonasp (Matarranya), desaparegut ja al segle XVIII.
Sant Pere d’Iscles
Església
Despoblat
Despoblat i església del municipi de Sopeira (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç, aturonat (1 385 m alt), damunt el pantà d’Escales.
Vivers
Despoblat
Despoblat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), esmentat al s XIV, la localització del qual es desconeix.
Vivers
Despoblat
Despoblat del municipi del Campell (Llitera).
Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
Viuerri
Despoblat
Despoblat del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1337 m alt, al vessant meridional del tossal de les Llanes, a la capçalera del barranc de Viuerri (afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, aigua avall de Vilaller).
En resta l’antiga església
Carreu
Despoblat
Despoblat del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.
La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories Al s XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell Alt Urgell
la Carlania de Gistau
Despoblat
Despoblat d’Aragó (província d’Osca), al municipi de Seira, Ribagorça, al límit amb la vall de Gistau.
Finestres
Despoblat
Despoblat recent del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), a 511 m d’altitud, al vessant meridional de la serra de Savinós.
L’església parroquial depenia de l’arxiprestat d’Àger Al s XIX formava un municipi fins el 1965 formà part del de Fet
Fet
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat entre els barrancs de Fet i del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial Sant Vicenç depenia de l’arxiprestat d’Àger Fou municipi independent fins el 1962 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet
Falç
Despoblat
Despoblat del municipi de Tolba (Ribagorça), dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda