Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Nocelles
Aspecte del despoblat de Nocelles
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situat a 1.033 m alt, a la dreta del barranc de Vacamorta (afluent, per l’esquerra, de l’Éssera), aigua avall de Merli.
Miravet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Bonansa (Ribagorça), entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert.
Miravet
Despoblat
Despoblat del municipi de Camporrells (Llitera), al NE del poble.
La seva església era dedicada a sant Jaume
la Mussara
Despoblat de la Mussara, a Vilaplana
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilaplana del Camp (Baix Camp), situat al límit amb el Priorat.
Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud del Motllat L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és a 980 m alt, damunt els cingles de les Airasses Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya L’església parroquial era dedicada a sant Salvador El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana
Soriana
Despoblat
Despoblat (728 m alt) del municipi d’Estopanyà (Baixa Ribagorça), centrat per l’església parroquial (Sant Pere) que depenia del convent dominicà de Benavarri.
Soperuny
Aspecte de l'església de Sant Martí de Soperuny
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat (1.227 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la capçalera de la vall de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis.
L’església parroquial Sant Martí depenia del monestir d’Alaó Fins el 1965 pertangué a l’antic municipi de Cornudella de Valira
Terrassa
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, vora el barranc de Vacamorta.
Vallbona
Despoblat
Despoblat del municipi de Favara de Matarranya (Matarranya), al S del terme, a la dreta del riu d’Algars.
Al s XIV formava part del Principat de Catalunya, a diferència de la resta del municipi, que es trobava sota jurisdicció aragonesa