Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ria
Despoblat
Despoblat del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
Antic lloc de moriscs despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s XVII En resta una torre en ruïnes
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
Bufilla
Despoblat
Despoblat del municipi de Bétera (Camp de Túria).
El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís Només en resta una torre, arruïnada
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau
el Mas del Frare
Despoblat
Despoblat del municipi de Llíria (Camp de Túria), actualment conjunt d’edificacions destinades al conreu.
l’Olla
Despoblat
Despoblat del municipi de Marines (Camp de Túria).
Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins el 1609 Fou de la senyoria d’Olocau La caseria subsistí fins al començament del s XX
Ventolà
Despoblat
Despoblat recent del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a 1 015 m alt., al SE de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial (Sant Esteve).
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme
Torres
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Olocau (Camp de Túria), que fou atorgat a Marines (Camp de Túria) en erigir-se aquesta parròquia; era ja abandonat el 1574.
Viuet
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Llesp, aturonat a 1115 m alt., en un contrafort del tossal de Viuet (1468 m alt.) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.