Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Refalgarí
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de la Sénia (Montsià), a la capçalera del Matarranya, al vessant septentrional del tossal d’en Cervera, als ports de Beseit.
El 1249 Guillem de Montcada el donà al monestir de Benifassà al s XIV el monestir i la ciutat de Tortosa pledejaren per la seva jurisdicció
l’Alqueria Blanca
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Morvedre que depengué, des del s XVI, de la parròquia de Benavites (Camp de Morvedre).
El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre
Almorig
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vila de la Unió (Camp de Morvedre).
Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura
Casablanca
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a la zona d’arrossars, al SW de l’Encanyissada.
la Vallcanera
Despoblat
Despoblat del municipi de la Sénia (Montsià), al N del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres
.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada i l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia
el Carrascal
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Mas de Barberans (Montsià), al límit entre el pla de la Galera i els contraforts meridionals dels ports de Beseit.
Havia pertangut al bisbe de Tortosa
Càrcer
Despoblat
Despoblat del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, davant Torres Torres.
Desaparegué arran de l’expulsió dels moriscs el 1609
Benifallim
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcanar (Montsià), prop de les Cases d’Alcanar, poble anomenat antigament la Punta de Benifallim
.
Albasset
Despoblat
Despoblat de la vall de Segó (Camp de Morvedre) dins el terme municipal de Sagunt.
El lloc havia desaparegut ja al s XV el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina