Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
l’Alqueria Blanca
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Morvedre que depengué, des del s XVI, de la parròquia de Benavites (Camp de Morvedre).
El seu antic terme amb la partida del Quadro, situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavat 1,08 km 2 del municipi de Quartell Camp de Morvedre
Almorig
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vila de la Unió (Camp de Morvedre).
Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura
Palaz
Despoblat
Despoblat del municipi de Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents), a l’esquerra del riu d’Aiora, a l’extrem meridional del terme.
Xirell
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a l’W del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer; damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels s. XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.
Càrcer
Despoblat
Despoblat del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, davant Torres Torres.
Desaparegué arran de l’expulsió dels moriscs el 1609
Eudeima
Despoblat
Despoblat del municipi de Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents).
Boixet
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Antic lloc de moriscs, era habitat per 20 famílies el 1602 La seva parròquia, dedicada a santa Àgata, fou erigida el 1574
Albasset
Despoblat
Despoblat de la vall de Segó (Camp de Morvedre) dins el terme municipal de Sagunt.
El lloc havia desaparegut ja al s XV el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina