Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Berrús
Despoblat
Despoblat del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), a l’extrem occidental del terme.
L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja
Estelareny
Despoblat
Llogaret despoblat del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster als vessants de llevant del tossal d’Estelareny, damunt la riba dreta de la Valira, entre Anserall i la Farga de Moles.
És situat en un coster, damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble
Candell
Despoblat
Despoblat del municipi de Queixàs (Rosselló) de població dispersa, situat als Aspres, damunt la riba del Bolès.
les Pinyeres
Santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres, al Masroig
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi del Masroig
(Priorat), a 187 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica
Berita
Despoblat
Despoblat del municipi d’Onda (Plana Baixa), al nord de la riba dreta del Millars, vora unes mines de ferro abandonades.
Feners
Despoblat
Veïnat, despoblat, i antic terme del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), dins la parròquia de Calbinyà, en un coster, damunt la riba dreta del Segre.
Vilella
Despoblat
Despoblat del municipi de Sueca (Ribera Baixa), al S de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Blancafort
Despoblat
Despoblat del municipi d’Os de Balaguer (fins el 1964, del de Tragó de Noguera), a 485 m d’altitud, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort
); ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.
La parròquia era dedicada a sant Salvador A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort