Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Seikan Tunnel
Xarxa ferroviària
Túnel ferroviari submarí, el més llarg del món, a l’estret de Tsugaru (Japó). Uneix l’illa de Honshū amb la de Hokkaidō.
túnel de Seikan
Xarxa ferroviària
Túnel ferroviari del Japó, en part submarí, que uneix les illes de Honshū i de Hokkaidō, sota l’estret de Tsugaru, de quasi 54 km de llargada, 23 dels quals discorren sota el mar.
És format per un túnel pilot, un túnel de servei i el túnel principal El túnel pilot fa un diàmetre de 5 metres i una longitud de 17 km i serveix per a fer prospecció geològica i per a drenatge de l’aigua infiltrada El túnel de servei té 22 km, és parallel al túnel principal i serveix per al transport de materials per a la ventilació i el manteniment del túnel principal Aquest darrer té només una galeria circular, de 9,70 metres de diàmetre interior, coberta amb un anell de ciment armat de 80 cm de gruix hi podran circular trens d’alta velocitat i trens de via estreta Els treballs foren…
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
cingles de Beví
Cinglera
Serra (853 m) que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre Santa Maria de Besora i Ripoll (Ripollès).
A l’oest del coll es troben les masies del Beví Gros i del Beví Xic els Bevís
Behistun
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny