Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
cortals de la Peguera
Cortal
Cortals del terme de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant occidental del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera
, al peu del bosc de la Peguera
.
Entremesaigües
Cortal
Grup de cortals de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.
anomalia Pioneer
Astronàutica
Desviació que s’observa en les trajectòries de les sondes Pioneer 10
i Pioneer 11
respecte de les trajectòries que hom pot calcular tenint en compte l’efecte gravitatori del Sol i els altres cossos que formen part del sistema solar.
Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de la gravitació…
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…
coet-llançador
Astronàutica
Coet destinat a posar en òrbita satèl·lits o vehicles espacials.
Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès
ogiva
Astronàutica
Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial que conté, eventualment, la càrrega útil (càpsula, satèl·lit artificial, sonda interplanetària, etc) i la protegeix durant el seu desplaçament per l’atmosfera.
Els seus elements són susceptibles de separar-se en un moment determinat i ésser projectats a l’espai
Transiting Exoplanet Survey Satellite
Astronàutica
Missió espacial de la NASA que té com a objectiu la detecció de planetes extrasolars.
El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà cobert el 85%…
SARSAT
Astronàutica
Programa russonord-americà de rescat mitjançant dades transmeses per satèl·lit.
Basat en els satèllits nord-americans de la NOAA i en els russos de Nadežda, que retransmeten les dades a diverses estacions terrestres, han estat utilitzats des del 1982 per a rescatar més de dos milers de persones en accidents aeris, terrestres i marítims