Resultats de la cerca
Es mostren 2200 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Antoni de les Codines
Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines
© Fototeca.cat
Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
Rocafort de Llitera
Enclavament
Enclavament (7,29 km2) del municipi de Sant Esteve de Llitera (Llitera), entre els del Campell, Peralta i Calassanç, i Tamarit de Llitera.
La seva església parroquial Sant Miquel depenia de la de Pelegrinyó Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
Pelegrinyó
Enclavament
Enclavament del municipi del Campell (Llitera), al terme de Sant Esteve de Llitera, que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
el Paraire
Enclavament
Enclavament (3,12 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els termes de Sallent de Xàtiva i de la Llosa de Ranes.
la Quadreta
Enclavament
Enclavament (0,77 km2) del municipi de Castellserà (Urgell), entre els de Penelles i Montgai (Noguera), que forma una franja estreta i d’uns 4 km de longitud que aïlla pràcticament Penelles de la major part del seu territori.