Resultats de la cerca
Es mostren 2468 resultats
Pedrosa
Sector o indret
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat de l’antic barri de barraques de la Bomba.
La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada dels seixanta El 1995 hom hi inaugurà Montjuïc 2, installació de la Fira de Barcelona
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
Portainé
Telecadira a l’estació d’esquí de Portainé, a Rialb
© Fototeca.cat
Sector o indret
Indret del municipi de Rialb (Pallars Sobirà).
L’any 1986 foren inaugurades les installacions de l’estació d’esports d’hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres teleesquís
Rebaldi
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Xàbia (Marina Alta), on es troba la capella de Sant Sebastià.
el Raval
Sector o indret
Sector del municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).
Rafalets
Sector o indret
Indret del municipi de Sant Lluís (Menorca), a llevant del poble.
les Cucales
Sector o indret
Antiga quadra (s XIV) del municipi de Cabrera d’Anoia, a la dreta del riu, aigua avall del poble, on hi ha el mas de la Cucalera (o maset d’en Torres) i la capella de Sant Miquel; la quadra fou anomenada posteriorment de Sant Miquel
.
Esdús
Sector o indret
Antic lloc del comtat d’Urgell, a l’esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu; amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré al monestir de Ripoll.
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.