Resultats de la cerca

La capital és Ragusa

Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la província de Bèlgica, el Rin fins a Rigomagus, la Rètia, el llac Lemanus i la província Lugdunensis La capital era Mogontiacum Magúncia

Creada l’any 17 dC per Tiberi, comprenia el territori entre la vora esquerra del baix Rin, al nord de la Germània Superior, i la província de Bèlgica La capital era Colonia Agrippina Colònia

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a Béthune cautxú,…

És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…

És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836

La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823