Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
aparell ascogen
Anatomia vegetal
Òrgan dels ascomicets productor d’ascs format a partir de l’ascogoni fecundat.
És constituït per hifes dicariòtiques hifes ascògenes els nuclis de les quals s’uneixen abans d’originar els ascs Correspon a l’esporòfit
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
asc
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.
S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o…
carpòfor
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets ( ascocarp
) o dels basidiomicets ( basidiocarp
), format per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Correspon, en general, a allò que és anomenat popularment bolet
anteridiòfor
Anatomia vegetal
Conjunt diferenciat d’anteridis, pedicles i cèl·lules protectores estèrils, propi de l’aparell reproductor d’algunes algues, asprelles, etc.
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…
Santa Maria de Tauladells

Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà…
barret

Barret de color vermell escarlata del reig bord
Saúl Ortega (CC BY-SA 2.0)
Anatomia vegetal
Píleu, part superior, més o menys estesa, de l’aparell esporífer de molts fongs, sovint sostinguda per un peu o estípit.
porta l’himeni a la superfície inferior i el protegeix de l’aigua
arquicarp
Anatomia vegetal
Aparell sexual femení dels ascomicets, integrat per l’ascogoni, la tricògina i una coberta protectora de filaments, que formen una mena de cabdell.