Resultats de la cerca

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…

S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs

L’església s XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós s XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del s X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat