Resultats de la cerca

De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les…

L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat No tingué mai comunitat important Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al s XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga