Resultats de la cerca

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu emplaçament es féu…

En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual

Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del s XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran…

Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al s XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara

Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la…

La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del s XVIII

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs