Resultats de la cerca

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs

Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de SantPere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés…

Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…