Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
bordes de Sacrots
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), damunt el poble.
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
bordes de la Rebuira
Borda
Grup de bordes del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte.
Ràmio
Borda
Nucli de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), situat a la vall del riu Madriu, a 1555 m alt.
bordes de Cortvassill
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall de Santa Magdalena, dins l’antic terme de Civís.
bordes de Conflent
Borda
Important grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), a la capçalera del Romadriu (1840 m alt.), al vessant occidental del coll de Conflent
(2150 m alt.), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
bordes de la Comella
Borda
Grup de bordes de la parròquia d’Andorra la Vella, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.
bordes de Boloriu
Borda
Grup d’habitatges temporals del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al vessant septentrional del coll de Boloriu
, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d’Arcavell.
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…