Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cortals del Soquer
Borda
Grup de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), proper a Sant Miquel d’Engolasters.
bordes de Solati
Borda
Grup de bordes del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al vessant oriental del coll de Solati
, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d’Olp.
bordes de Sobirà
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la capçalera del Romadriu, vora les bordes de Llosar.
bordes de Sacrots
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), damunt el poble.
bordes de Sacòsta
Borda
Grup de bordes del municipi de Bausén (Vall d’Aran), a l’esquerra del riu de Bausén, aigua amunt del poble.
bordes de Paduvern
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall del port Negre, a l’antic terme de Bescaran.
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…
bordes de Mereig
Borda
Petit grup de bordes de la parròquia de Canillo (Andorra), en un coster, al vessant meridional del pic de Casamanya.
bordes del Seix de Gurp
Borda
Grup de bordes del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…