Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Jaume de Perpinyà
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), construïda a la part alta, a l’E de l’antic recinte, a partir del s XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta església, dit de…
Palmes
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Campossí (Fenolleda), on es conserven importants restes del castell de Palmes (s XIII).
Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà
Fórnols
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Campome (Conflent), en una vall afluent de la vall de la Castellana per la dreta, vora el castell de Paracolls.
El 1385 tenia 5 focs
Marvet
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Finestret (Conflent), a ponent del terme.
Esmentat des del s X, depenia del monestir d’Arles
Mansolí
Parròquia
Antiga parròquia de Santa Maria del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a la vora de la riera d’Osor, al sector N del terme.
És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis
Vilarnau
Parròquia
Antic lloc del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), on hi havia l’antiga parròquia de Sant Cristòfol.
Avui no en resta cap vestigi, ni tampoc del castell de Vilarnau de Dalt o Sobirà 1322 i 1375 que posseïa la família Vilarnau, vassalls dels Canet També hi ha documentat un lloc dit Vilarnau d’Avall 1359