Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
banys d’en Titus
Balneari
Balneari del terme municipal d’Arenys de Mar (Maresme), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39°C L’establiment balneari actualment hotel fou bastit durant el primer quart del s XIX
Senillers
La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Sant Vicenç Sarriera
Parròquia
Apèndix del municipi de l’Esquirol (Osona), situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100.
Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973, l’església de Sant Vicenç fou desmuntada, aprofitant una secada, i fou reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària
Sant Vicenç de Puigmal
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.
Existia ja el 908 Fou parròquia independent fins al s XIV després s’uní com a sufragània a Llaés El 1686 tenia 5 masos L’església actual és una petita construcció rectangular del s XVII
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau
Sant Salvador del Toro
Parròquia
Antiga parròquia del municipi des Mercadal (Menorca), situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia al segle XIV de la de Sant Llorenç de Binixems.
Sant Pere de Milany
Parròquia
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany, del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona
Sant Pere dels Torrents
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental), que el 1215 pertanyia als Montcada.
Sant Pere d’Aguiló
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per SantPere de les Roques