Resultats de la cerca

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu

Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia Una bona part del territori i l’església restaren inundats pel pantà de Sau El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Deu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària

Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097 aleshores era dedicada a Santa Maria El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles És arruïnada des del segle passat

És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra

Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de SantPere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels