Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sant Andreu de Llanars

Església de Sant Andreu de Llanars
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural sufragània de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.
Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV després s’uní a Prats de Lluçanès L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent No té culte des del 1936
Borrassers
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de Lluçà (Lluçanès), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta