Resultats de la cerca
Es mostren 9360 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…
el Puig
Poblat prehistòric
Poblat ibèric del terme d’Alcoi (Alcoià), excavat parcialment per V.Pascual i M.Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).
Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els s V-IV aC Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat
Předmosti
Prehistòria
Localitat de Moràvia, on fou descobert un jaciment prehistòric del Paleolític superior, de caçadors de mamuts, que serví per a identificar una cultura que s’estengué per bona part de l’Europa central i oriental durant la darrera glaciació (Würmià).
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
La Quina
Prehistòria
Jaciment prehistòric situat a uns 20 km d’Angulema (Charenta).
Entre el 1808 i el 1965 hom hi descobrí nombroses restes de l’home de Neandertal i de fauna contemporània d’aquest, així com una important indústria lítica i òssia que contribuí decisivament al coneixement del Mosterià i del Paleolític superior
barranc de la Gasulla
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc afluent de la rambla Carbonera, dins el terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle, tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia
barranc dels Gascons
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc del terme de Cretes (Matarranya), afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres.
Foren arrancades vers el 1924 i han desaparegut Les representacions eren figures de bèsties cérvols, cabres i caçadors amb arc
barranc de Calapatar
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes (Matarranya); prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres.
Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit