Resultats de la cerca

La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…

Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de la gravitació…

Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…

Entre ells cal destacar l’Energia rus, l’Ariane europeu, els nord-americans Atlas, Delta, Pegasus i Titan, el Llarga Marxa xinès i l’H-I japonès

Els seus elements són susceptibles de separar-se en un moment determinat i ésser projectats a l’espai

El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari  Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà cobert el 85%…

Basat en els satèllits nord-americans de la NOAA i en els russos de Nadežda, que retransmeten les dades a diverses estacions terrestres, han estat utilitzats des del 1982 per a rescatar més de dos milers de persones en accidents aeris, terrestres i marítims