Resultats de la cerca

La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…

És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Informava de l’actualitat esportiva, amb especial dedicació al futbol català de diverses categories Publicà reportatges i articles a càrrec de reconegudes firmes del periodisme esportiu com Manuel Rubio, Agustí Peris de Vargas, Rossend Calvet, J Canals Carbó i A Karag, que feia la crònica des de Madrid Els reportatges fotogràfics eren de Claret i Bert, Espert, i Alvaro De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren pocs números

Fou iniciada per una cooperativa de llicenciats en educació física que ja publicava la Revista de educación física Ofereix articles originals i d’altres traduïts de les millors revistes d’entrenament esportiu d’Europa i dels Estats Units En els seus inicis estigué dirigida per Paco Seirullo i hi han collaborat els millors especialistes d’entrenament esportiu del moment De periodicitat bimestral, des del 1994 passà a una editorial de la Corunya És accessible en versió electrònica

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i esdevingué l’òrgan…

Tractava de tots els esports i en propagava la pràctica com a mesura higienista Semblantment a altres revistes contemporànies, pretenia impulsar la reglamentació de l’educació física a Catalunya com a mitjà de reconstrucció nacional Hi collaboraren Manuel Fontdevila, Josep A Trabal i Rossend Calvet, i també el dibuixant Ele Tingué una vida efímera

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la publicació inicià una…