Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
cingles de Beví
Cinglera
Serra (853 m) que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre Santa Maria de Besora i Ripoll (Ripollès).
A l’oest del coll es troben les masies del Beví Gros i del Beví Xic els Bevís
Behistun
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny
les Airasses
L’antic xalet del CEC de les Airasses, abandonat, prop de la Mussara a Vilaplana del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Cinglera
Cinglera de la serra de la Mussara que domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, prop de l’antic poble de la Mussara municipi de Vilaplana del Camp, Baix Camp, es troben les restes del xalet de les Airasses 1926, del Centre Excursionista de Catalunya