Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
poble de Déu
Judaisme
Cristianisme
Designació del poble d'Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’aliança, que li imposava de servir-lo amb exclusió de tot altre déu.
Els profetes, i més tard Joan Baptista, Jesús i Pau, lluitaren contra una mentalitat de privilegi, en el sentit de garantia de protecció divina i de salvació Per això el Nou Testament estén el concepte a l'Església, anomenant-la Israel de Déu o església de Déu, traduint així l’hebreu Qahal-Jahvè ‘aplec del poble davant Jahvè’, és a dir, el poble de la nova aliança i dipositari de les promeses messiàniques
Šemà’’
Judaisme
Professió de fe jueva, coneguda pel primer mot hebreu del passatge bíblic ’’’’Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic’’.
Oració principal dels jueus, coneguda ja en la Mišnà, hom la recita matí i vespre i és un dels texts inclosos en el filacteri
toriler
Tauromàquia
Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa d’obrir i tancar la porta de sortida dels toros a la plaça.
toril
Tauromàquia
Lloc annex a la plaça de toros, dins del qual són tancats els toros que hom ha de torejar.
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
relloneig
Tauromàquia
Acció de rellonejar o lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles.
relló
Tauromàquia
Barra de metre i mig de llarg, acabada en punta, emprada pel rellonejador per a ferir el toro.
mosso de cavalls
Tauromàquia
Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.